La Fonda Cerdanya es troba al bell mig de La Pobla de Lillet, a l’Alt Berguedà, veient com corre l’aigua del riu Llobregat al passar per la plaça del Fort. Diferents investigacions han permès esbrinar que Cal Cerdà es remunta al S. XVIII quan en el mateix lloc s’hi construí un habitacle per allotjar els habitants que buscaven els indrets més propicis per l’agricultura i guardats de riuades. La primera data de l’arxiu consultat és del 1830 on s’especifica el nom d’aquest edifici ja documentat en un altre registre. Aquest edifici l’adquirí la família Ferrer i començà el llinatge de personatges il·lustres com Mossèn Ramon Ferrer o pare Ramon de Cal Cerdà, nascut durant la III Guerra Carlina que marxà a Amèrica on va fer fortuna i tornà a La Pobla de Lillet per impulsar les escoles encara vigents avui en dia. La família fou una de les pioneres de la indústria del teixit. Cap a l’any 1965 La Pobla tenia 112 telers i era el tercer nucli tèxtil del Principat, després de Castellterçol i Moià. La fàbrica de teixits Bonaventura Costa i Mallol es posà en marxa l’any 1867 i fou aquesta propietat del germà na Ignàsia Costa i Mallol casada amb el Sr. Ferrer de Cal Cerdà. Amb els guanys provinents del tèxtil es va condicionar Cal Cerdà per fer-ne una casa benestant que acollia hostes. La primera data de l’arxiu municipal ens porta al 1899 on consta com a mesón a nom de Jaume Bonfill Saus. Posteriorment Antoni Puigbò la inscrigué com a parador o mesón i l’any 1917 Antoní Rotllan Cabanes li donà el nom actual, Fonda Cerdanya, va arranjar una botiga de gra i amplià les caballerisses. La seva filla, Maria Rotllan i Casals, la regentà fins que es va jubilar el 1982 i des d’aleshores va passar a regentar-la la seva filla Josefa Malaret i Rotllan, qui encara se n’ocupa. La Fonda Cerdanya ha viscut en primera persona la història de la comarca, lloc de pas de carlins, refugiats de la guerra civil, pastors i viatgers. La fonda del poble on es cel·lebraren les primeres festes i trobades d’amics o famílies del territori, un lloc que, malgrat quedar ben sacsejat per la crisi del tèxtil i del carbó, ha despertat i busca, amb els seus atractius i encants com el Monestir romànic de Santa Maria de Lillet, l’antic Trenet de l’Alt Berguedà, els Jardins Artigas de Gaudí, el Museu del Ciment del Clot del Moro, la proximitat a les Fonts del Llobregat i a les pistes d’esquí de La Molina o jaure a la falda del Catllaràs i del Parc Natural del Cadí-Moixeró, copsar l’atenció d’aquells que vulguin disfrutar d’un entorn on encara es pot gaudir d’uns privilegis ben enyorats. L’any 2005 es van reformar totes les habitacions amb bany i esperem que, de cara al 2007, haguem acabat també les obres de remodelació de la façana.